Apel·les Fenosa, “Trois femmes en vert”, 50 x 65 cm
Hi ha un munt d’artistes situats en una mena de penombra entre el coneixement i la valoració. De vegades, quan ens citen el nom d’un d’ells, sabem qui és, en tenim una lleugera idea, però no el reconeixem amb tota la seva importància.
És el cas d’Apel·les Fenosa (Barcelona 1899-París 1988), un dels grans escultors del segle XX. Potser us sorprendrà saber que Picasso va ser un dels principals col·leccionistes de la seva obra, ja que en va adquirir més d’un centenar. Entre altres col·leccionistes il·lustres, destacaria Maria Helena Vieira da Silva, Cocó Chanel, Jean Cocteau o Colette.
La seva biografia mereix una pel·lícula. En trobareu un breu resum a la modèlica web de la seva fundació, però si voleu aprofundir-hi, us recomano la lectura de l’ampli text biogràfic que la seva muller Nicole va escriure per a l‘excel·lent catàleg raonat de la seva obra escultòrica.
És, sens dubte, un dels escultors l’obra del qual ofereix més garanties. L’esmentat catàleg, referencia de manera cronològica la totalitat de les seves escultures i n’especifica els fonedors i les tirades, habitualment de cinc o sis exemplars. A més, disposem d’un altre catàleg raonat de tots els dibuixos i de tots els gravats i litografies que va editar.
S’havia format al taller d’Enric Casanovas. L’any 1921 es va traslladar a París, desertant del servei militar i allí va fer amistat amb els grans artistes que en aquests anys havien convertit la capital de França en la meca de l’Art i, encara que va tornar a Catalunya el 1930 per fer-hi diverses exposicions.
Fenosa, va passar la guerra entre Catalunya i l’Aragó. La Generalitat li va proporcionar un camió, un xofer i un soldat armat i es va dedicar a recórrer els pobles per salvar tot el patrimoni artístic que va poder, arriscant la seva vida, com tants d’altres. Entre altres èxits, va ser el primer en alertar la Generalitat de la crema dels tres frescos de la Sala Capitular del Monestir de Sixena que actualment es conserven al MNAC. Amb la caiguda de la Segona República, va exiliar-se novament a la Ciutat de la Llum.
L’any 1957 Fenosa torna a Catalunya per exposar a la Galeria Jardín. Fou un èxit de crítica i de venda i ell va decidir que, ja que França era rica i Catalunya pobra, destinaria els diners que va guanyar a cercar una casa al seu país on passar els estius; la va trobar al Vendrell.
Tot i que la seva residència era a París, la seva casa d’estiueig al Vendrell es va convertir en un lloc de pelegrinatge per a la intel·lectualitat parisenca. A més, la Nicole i ell la van convertir en la seu de la seva Fundació. És una sort que es pugui comptar amb aquesta institució. Us recomano vivament que la visiteu, de segur que m’agraireu el consell.
