Josep Coll. “A la captura de un fugitivo”, tinta sobre paper, 26,5 x 40 cm., 1970.
Darrerament, el MNAC ens ha sorprès gratament amb la incorporació a l’exposició permanent d’un dibuix de Josep Coll, una historieta breu publicada al TBO que han situat entre dues pintures de gran format: la impressionant obra de Marc Aleu “Els vençuts” (1956), d’una alçada de prop de dos metres, i la de Joan Miró, “Pintura” (1949), també de grans dimensions. L’obra de Coll es titula “Capturando una bomba”.
Es tracta d’un dibuix a tinta de 1963, de 48 x 18 cm. Es va publicar a colors al número 321 del desembre d’aquell any i correspon a la seva època de maduresa creativa. Crida l’atenció el fet que, l’any següent, el 1964, decidís deixar de dibuixar per TBO i tornar a fer de paleta, ja que així podria guanyar prou per mantenir la seva família, cosa que no li permetia la feina de dibuixant.
Josep Coll i Coll (Barcelona 1924-1984) és sens dubte un dels millors autors de còmic, que va saber oferir a la mainada lectora i a un públic adult un humor intel·ligent, subtil, imaginatiu i de gran qualitat estètica. Era un paleta a qui li agradava dibuixar i practicava la creació artística com un complement a la seva dedicació a la construcció.
L’any 1947 havia presentat alguns dibuixos a TBO i el director d’aquesta publicació, el Sr. Buigas, va saber apreciar el seu talent. En Coll va evolucionar fins a esdevenir un referent per als dibuixants de còmic. El fet que ara tingui una presència destacada al Museu Nacional, el valoro molt i espero que ajudi a desfer uns quants prejudicis:
No és cert que el drama, la tragèdia, sigui, en l’art, el gènere superior; ni que el paper, com a suport d’una creació artística sigui menys important que la tela o la fusta; ni que la mida hagi de ser important en la valoració d’una obra d’art; ni que la pintura sigui superior al dibuix; ni que el còmic o els ninots siguin un art menor.
Finalment, m’agrada destacar que als artistes que creen per als infants se’ls fa prescindir de temes de política, d’humor negre, verd i marró. S’han de cenyir a l’humor blanc. Però, malgrat aquesta limitació, saben estimular el sentit crític basant-se en l’observació del món real.
*El meu agraïment a l’amic “grafópata” Lluís Giralt, gran coneixedor de TBO i autor de la web http://grafopata.com
