Antoni Tàpies, “Democràcia Parlament”. Serigrafia PT. 56 x 45 cm
La modernitat és cosa antiga (Jean Clair)
A la Itàlia de Mussolini l’art oficial era el Futurisme, un moviment progressista, en canvi l’Alemanya nazi va qualificar d’ “art degenerat” tots els moviments de les avantguardes del segle XX, ja que volien que l’art exaltés els ideals que volien inculcar. Aquest model el va copiar Stalin, imposant el realisme soviètic com l’art oficial a l’URSS.
Això va tenir lloc després de la pugna entre Goebbels i Rosenberg que va acabar guanyant el darrer per decisió de Hitler, però el seu rival havia defensat que l’art ari era justament l’expressionisme, fins al punt que havia seduït Munch, Nolde i l’arquitecte Mies van der Rohe perquè donessin suport al nazisme.
Molts artistes procuraven acomodar-se al poder. S’ha escrit poc, tot i que hi ha evidències, sobre el falangisme d’artistes com Chillida, Palazuelo o Tàpies. En el seu llibre de memòries, Xavier Valls exigia als dos primers que demanessin perdó per les agressions que havien protagonitzat a París.
Als polítics els agrada exhibir un gust refinat que no tenen, excepte quan ho fan amb diners públics. Mariano Rajoy va escollir Esteban Vicente per decorar la Moncloa i veig que el seu successor ho ha respectat, si no estic mal fixat, diria que l’artista anterior era Joan Miró.
A casa nostra, molts dels comunicats dels darrers presidents de la Generalitat, s’han fet davant de les grans pintures de Torres Garcia, que estaven destinades a la decoració del Saló de Sant Jordi, però cap d’ells les ha canviades per les que hi ha actualment, que són allí per obra i gràcia del dictador Primo de Rivera i les reunions del Consell Executiu es fan a la Sala Tàpies, sota una obra de grans dimensions d’aquest artista.
Tot el que envolta el món de l’art, resulta complex. Els polítics no acostumen a valorar l’art, ho solen mirar amb una mena de respecte i de por i, a casa nostra, tendeixen a considerar que la cultura és la literatura i, una mica també el cinema i la televisió. A l’art plàstic hi dediquen un pressupost raquític i s’estalvien d’opinar. Fins ara, el comodí ha estat en Tàpies i diria que el proper serà Plensa.
