Joaquim Martí Bas. “La guerra”, litografia, 28 x 35 cm.
Aquests dies he tornat a visitar el MNAC i m’he fixat de nou en una obra excepcional de Joaquim Martí Bas (Barcelona 1910-París 1966), un dels molts artistes que van morir a l’exili. L’obra es titula: “Afusellaments a la Plaça de toros de Badajoz” – oli sobre tela, 1937, 221 x 327 cm. Fou adquirida l’any 1937 pel Museu d’Art Modern a l’Exposició de Primavera de Barcelona. La impressió que em produeix aquesta obra, m’ha mogut a algunes reflexions:
L’expressionisme és l’únic “isme” de les avantguardes històriques que encara perviu. Actualment, ningú diria que practica el “cubisme” o que és “futurista” o “dadaista”, mentre que al nord d’Europa hi ha molts expressionistes reconeguts i admirats. En canvi, a casa nostra, és una excepció que es guarda només per a ocasions especials.
Martí Bas, que és considerat cartellista i gravador, utilitza aquest recurs com ho van fer Picasso amb el “Guernica”, Fenosa amb el “Monument als màrtirs d’Oradour” i fins i tot Goya amb “Los fusilamientos de la Moncloa”. Són obres realitzades sota els efectes d’un fort impacte emocional.
Resulta inquietant comprovar que, fins i tot aquestes obres fruit de la indignació i de la voluntat de denúncia, si no han estat captades pels museus i institucions públiques, poden figurar en col·leccions d’entitats bancàries, de col·leccionistes amb fortunes de procedències sospitoses o en empreses de l’Ibex.
Fins i tot les trobem utilitzades per autoritats públiques que no tenen cap problema en manifestar una ideologia clarament oposada a la dels artistes que promocionen, com és el cas històric de Carles IV i Ferran VII col·leccionant Goya, fins al Sr. Rajoy decorant-se el despatx amb Miró.
Per això, mirant la pintura de Martí Bas i deixant apart el fort impacte emocional que produeix, estic segur que, si es promocionés bé, es podrien fer samarretes, vanos i fulards per ser venuts a les botigues de souvenirs i, el dia que vingui alguna autoritat afí als afuselladors, es podria retratar somrient al davant de la pintura. És el que està passant amb el Guernica.
