Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Ha estat marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

ELOGI DEL COMERÇ

ELOGI DEL COMERÇ

*Imatge: “Vaixell de vela” de J. Dalmau

Vull començar per afirmar-me com a comerciant. Crec que el galerisme és una variant específica del comerç, n’estic orgullós i crec que els altres professionals n’han d’estar.

Els pobles s’han relacionat de maneres diverses. Una d’elles, per mitjà de les armes. Les guerres han estat presents al llarg de la història, i en el segle passat es pot dir que no hi ha cap racó d’Europa que no hagi estat víctima d’aquest mal. És un mitjà pervers que sol tenir un fi inconfessable, ja sigui el d’exercir i ampliar uns dominis o bé d’imposar una ideologia, sempre amb interessos econòmics emmascarats amb grans ideals com a excusa: Déu i la Pàtria.

Però hi ha una altra manera de relacionar-nos: el comerç. Per a mi ha estat el gran sistema de relació democràtica i positiva, especialment quan els Estats no s’hi han ficat gaire. Es basa en: tu tens això que a mi m’interessa perquè pot ser d’interès pels meus i, a canvi, jo et puc oferir això altre que us pot convenir a vosaltres.

El comerç ha estat una eina fonamental per a la transmissió dels coneixements, ja que es tracta d’una activitat que exigeix empatia. Si vull comerciar, m’he d’esforçar a entendre els altres, a conèixer la seva llengua, les seves tradicions, la seva cultura i aprendre a respectar-les; aprofitar les seves aportacions que són sempre enriquidores per a nosaltres.

El gran medi que s’ha usat ha estat el mar. Robert Hughes, el gran crític d’art, ens fa veure que els grans estats mundials han tingut des de sempre terror a què les seves capitals fossin en un port de mar. Han buscat d’implantar-les en el centre, perquè mantinguessin “les essències”, ja que els ports han estat sempre el punt per on han arribat les innovacions i, per això, la capital de França és París; la d’Alemanya, Berlín; la d’Espanya, Madrid; la de Rússia va passar de Sant Petersburg a Moscou; la de Turquia, de Constantinoble a Ankara… i fins i tot al segle XX, Brasil ha creat Brasília al mig de la selva per treure-la de Rio de Janeiro.

És veritat que pels ports de mar ens arribaven les pandèmies, però és també cert que habitualment ho feien per mitjà dels exèrcits i, en canvi, ha estat el comerç el que ens ha connectat amb l’Orient mitjançant la ruta de la seda, i Mesopotàmia amb Egipte i aquest amb Grècia i Roma i amb tota una cultura humanística que ha configurat la personalitat que tenim.

Per això, l’art de les poblacions costaneres sol tenir una personalitat especial. Només cal veure com molts dels grans artistes del segle passat han tingut la necessitat de situar el seu lloc de treball a la Mediterrània: Cézanne, Picasso, Matisse, Léger, Miró, Dalí…

Francesc Mestre Bas

Barcelona, maig 2020

Vols rebre els artícles directament al teu correu?

SUBSCRIU-TE A LA

Necessites més informació sobre algun tema?
Estàs interessat/da en adquirir obres?

No dubtis en preguntar-nos el que vulguis,
serà un plaer atendre’t.

Contacta’ns

newsletter