ARTISTES REUNITS
“Exposición internacional” cartell litogràfic de Ricard Canals.
A l’estiu de 1928, Barcelona es preparava per a l’Exposició Internacional de l’any següent; Antoni Badrines, Tomàs Aymat i Jaume Mercadé van visitar el president del FAD Santiago Marco per demanar que les Arts i la Indústria fossin presents de manera destacada com ho havien estat en l’Exposició d’Arts Decoratives de París de 1925, ja que els rèdits van ser evidents.
El país es trobava sota la dictadura de Primo de Rivera i patia els entrebancs que els dirigents imposats acostumen a dedicar a la Cultura i a la Indústria, de manera que van tenir clar que ningú els ajudaria i que la promoció l’havien de fer ells i amb urgència perquè les dates se’ls tiraven al damunt.
Per tant, van afanyar-se a resoldre de manera immediata els diferents problemes que es presentaven: calia construir un pavelló. Van decidir que fos una casa moderna, amb tots els refinaments de luxe, confort i higiene. Es va triar un arquitecte, que va ser Santiago Mestres, qui va dissenyar un magnífic edifici Decó. Un constructor: Joaquim Massana, gerent de “Material y Obras, S.A.” qui va acceptar la seva construcció i finançament generosament, comptant que cobraria quan fos possible. Quedaven encara més tràmits per resoldre.
Excuso detallar el maltractament que la Junta de l’Exposició els va dedicar, canviant l’emplaçament una vegada i una altra fins que el Marquès de Foronda hi va intervenir, permetent així que es poguessin començar les obres. Al cap de sis mesos, l’u d’octubre (ves per on) es va inaugurar solemnement.
Hi havien participat cinquanta-sis col·laboradors, des d’indústries com Catalana de Gas i Electricitat, E.F. Escofet i Cª, Magatzems El Águila o Myrurgia, fins a artistes tan reconeguts com Enric Casanovas, Pau Gargallo, Llorens Artigas, Josep Obiols, o J. de Togores, per citar-ne només alguns.
En aquesta instal·lació s’hi van fer concerts, presentacions, recitals, festes, gastronomia… El Jurat Internacional de Recompenses, ja havia emès el seu veredicte i els concedí el Gran Premi, fent constar que “el millor de tota l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, era el Pavelló dels Artistes Reunits”. Finalment, els ho van comunicar en un full imprès, on deia que els havien concedit el Gran Premi “por los productos expuestos”.
I ara, permeteu-me unes reflexions: ¿Com és possible que una activitat com aquesta sigui tan desconeguda? ¿Com és possible que si s’ha restaurat el Pavelló Mies Van der Rohe (que em sembla molt bé), ningú hagi proposat recuperar aquest meravellós edifici d’Art Decó? I, finalment, recordar que, en aquella ocasió, les Arts i la Indústria van anar agafats de la mà i així es va aconseguir la excel·lència.
