Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Ha estat marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

PEL NEN I PER LA NENA (I)

PEL NEN I PER LA NENA (I)

“La disfressa de Tintín” de Fina Rifà

El primer contacte amb les arts plàstiques que vam tenir la major part de nosaltres en la nostra infància, va ser per mitjà dels llibres il·lustrats. No agrairem mai prou la professionalitat dels artistes que ens van iniciar en el gust estètic i en la lectura. Crec que no han estat suficientment valorats, potser perquè la il·lustració és un espai al qual històricament s’havia permès accedir-hi a les dones, a les que els ha costat tant ser reconegudes com a grans artistes. Aquest primer article el vull dedicar a elles.

L’any 1997, Montserrat Castillo va publicar un llibre de referència: Grans il·lustradors catalans (Ed. Biblioteca de Catalunya 1997) on fa una anàlisi exhaustiva de totes les edicions de llibres il·lustrats que es van fer a Catalunya entre 1905 i 1939. Hi podem trobar, de manera detallada, tots els artistes que van practicar aquesta especialitat. De la vuitantena d’il·lustradors que s’hi relacionen, només set són dones i, d’entre els onze que mereixin un capítol, només n’hi ha una: Lola Anglada.

Lola Anglada i Sarriera 1892-1984. Deixeble de Joan Llaverias, va compartir estudi amb E.C.Ricart, J.F.Ràfols i J.Miró. Va exposar a Galeries Dalmau i a Can Parés i, a més de col·laborar amb les grans publicacions periòdiques per a adults i per a infants, va crear una revista per a nenes La Nuri, que va treure disset números entre 1925 i 1926, a més de la gran quantitat de llibres dedicats a la canalla.

Crec que cal destacar Josefina Tanganelli i Plana “ABEL” (1904–1968), que va il·lustrar per En Patufet i Virolet. Fou una de les diverses dones que usava un pseudònim masculí per poder exercir més lliurement la seva professió. A més de a Barcelona, va exposar a Madrid, EUA, Canadà i Alemanya.

Completen el grup d’il·lustradores: Montserrat Casanova Puigserinall, Clotilde i Maria Cirici Pellicer. La darrera que hi menciono, la vull destacar d’una manera especial: Mercè Llimona i Raymat (1914-1997) que, tot i que havia començat a exercir com a il·lustradora abans de la guerra, la major part de la seva producció tingué lloc després de 1939, i juntament amb Lola Anglada van ser unes autèntiques pioneres.

Amb totes elles hi tenim un deute, ja que van afavorir que la il·lustració femenina dedicada als infants hagi donat unes generacions actuals tan intenses en quantitat i en qualitat. Fina Rifà, Roser Capdevila, Maria Rius, Carme Soler Vendrell… encapçalen una extensíssima llista impossible de resumir aquí.

Cal citar, també, a la prolífica Pilarín Bayès, que ha sabut crear una autèntica indústria que li ha donat una gran popularitat.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, juny 2020

Vols rebre els artícles directament al teu correu?

SUBSCRIU-TE A LA

Necessites més informació sobre algun tema?
Estàs interessat/da en adquirir obres?

No dubtis en preguntar-nos el que vulguis,
serà un plaer atendre’t.

Contacta’ns

newsletter