Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Ha estat marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

PEL NEN I PER LA NENA (II)

PEL NEN I PER LA NENA (II)

“Mecedora Veraniega” de Joan Macías “NIT”

Crida l’atenció el gran respecte dels il·lustradors cap als destinataris dels seus treballs, que són els infants. M’impressiona la qualitat d’il·lustracions que durant la major part del segle XX realitzaven grans artistes, tot i saber que aquell dibuix es reproduiria en un paper de baixa qualitat i a una mida molt reduïda.

Ja m’he referit sovint als grans dibuixants d’En Patufet (Cornet, Junceda, Llaverias, Lola Anglada…) i als del TBO (Opisso, Urda, Benejam, Coll, Castanys, Muntañola, Blanco…), dues publicacions editades a Barcelona i dedicades als infants de cinc a cent anys. Però voldria centrar-me en alguns dibuixants que tot i no ser gaire populars, mereixen com a mínim que els hi dediquem una mica d’atenció.

Un d’ells es deia Joan Macias i usava el pseudònim “Nit”. Per fer-vos una idea del seu grau de perfeccionisme, només diré que per signar usava el compàs. Ell va ser l’inventor de la secció “Los grandes inventos del tebeo”. Es coneix molt poc de la seva biografia, però els dibuixos que ens han arribat sorprenen pel seu detallisme i perfecció.

N’és un exemple el dibuix que reprodueixo. La seva mida original era de 59 cm. d’alçada, però es va publicar a 11,5 cm. Es tracta d’un dels “inventos”, és dibuix a tinta sobre cartolina, realitzat amb regla i compàs. Es pot comprovar l’extraordinari enginy i perfeccionisme d’en Nit i també el poc respecte amb el qual es tractaven els originals a les redaccions, però l’hem seleccionat perquè ens sembla molt adequat en les circumstàncies climàtiques actuals.

L’altre dibuixant a qui vull destacar és José Cabrero Arnal (Casilsabás, Huesca 1909 – Antibes 1982). Va dibuixar al TBO, també d’una pulcritud admirable. Va enrolar-se com a voluntari a l’exèrcit de la república, i va haver d’exiliar-se a França, on posteriorment va ser membre de la Resistència. Fou empresonat i internat a Mauthausen de 1941 a 1945, d’on va ser alliberat amb trenta-cinc anys i pesant trenta-nou quilos.

Ell, que solia signar C. Arnal, va viure la resta de la seva vida a França, on va ser molt popular sobretot per haver creat el personatge del gos Pif (1948) i el seu gat Hercule (1950), que sortien a les pàgines dels diaris L’Humanité a França i el britànic The Daily Worker, que més tard es diria The Morning Star. Va assolir tal nivell d’èxit que TF1 va produir cent trenta episodis de dibuixos animats amb els seus personatges. Va morir oblidat aquí, però gaudint de gran popularitat al país veí.

I, finalment, vull deixar testimoni de la meva admiració per Torné Esquius (Pere Torné Esquius, Barcelona 1879 – Flavacourt 1936) qui va posar el seu extraordinari talent al servei de la il·lustració infantil. Si remeneu els fons dels bons llibreters de llibre antic, estic segur que m’agraireu aquesta informació.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, juliol 2020

Vols rebre els artícles directament al teu correu?

SUBSCRIU-TE A LA

Necessites més informació sobre algun tema?
Estàs interessat/da en adquirir obres?

No dubtis en preguntar-nos el que vulguis,
serà un plaer atendre’t.

Contacta’ns

newsletter