Xavier Nogués. “Bar”, aiguafort i punta seca, 32 x 40,5 cm.
El 26 d’abril passat, es va inaugurar a la galeria Palau Antiguitats* una exposició que, sens dubte, quedarà en el record de tothom que l’hagi vist: Alliberar Xavier Nogués. Teniu temps fins al 29 de juliol. No us la perdeu.
El catàleg ve acompanyat d’un text de Joan Maria Minguet, que reflexiona sobre la mania d’alguns crítics per encasellar el nostre home dins del Noucentisme. Fem-ne cas i, quan gaudim la exposició, fem-ho lliures de prejudicis. Ens ajudarà a admirar la qualitat tècnica, l’humor, la ironia, la burla, la crítica i alhora la tendresa que conté l’obra de Nogués.
Xavier Nogués i Casas (Barcelona 1873-1941) és un artista que admiro i que m’emociona. Els qui el van conèixer el descriuen com un home afable, amb sentit de l’humor i amb una habilitat que li permetia sortir-se sempre amb la seva. Un murri.
Va tocar moltes tecles i va excel·lir en totes elles. Com a dibuixant va abocar el seu talent en una de les especialitats més entranyables: els “Ninots”. Ell mateix es definia com a ninotaire i és, segurament, qui ha prestigiat més aquesta especialitat que, quan la practicava, acostumava a signar Babel.
Però, a més d’això, és també pintor, gravador, muralista, ceramista, vidrier… és a dir, que va cultivar totes aquelles tècniques que moltes persones acostumen a menysprear qualificant-les com a artesania (com si això fos menyspreable).
Nogués els valorava molt, als artesans. Els seus treballs en vidre els signava conjuntament amb Ricard Crespo i les ceràmiques les va fer en col·laboració amb Francesc Quer i amb Josep Granyer.
Punt i apart mereixen els seus gravats, que són tan admirables que, només pels seus treballs en l’aiguafort i l’aiguatinta, ja figuraria com un del artistes més grans de la nostra història. També va crear petites litografies a Olot, on s’havia refugiat els darrers dies de la seva vida enyorant la república.
*Palau Antiguitats / carrer de Gràcia, 1 Barcelona 08012 Tel. 637 454 075
