Aquest és un recull de les exposicions que vàrem fer simultàniament a Enric Granados i al nostre web entre el 2010 i el 2016.

ANTONI ROCA. [Del 7 d'abril al 10 de juny de 2016]

 

Format a Belles Arts, va ser un dels creadors del grup NOU AMBIENT que exposava regularment a la Sala Dalmau en la dècada dels anys 20 del segle passat. Ells varen organitzar en aquesta galeria la famosa exposició de Nonell l’any 1922.

La seva activitat com a ninotaire es pot considerar una variant del periodisme com passa actualment amb Toni Batllori o Farreras. Roca publica- va, a Papitu, L’Esquella de la Torratxa, Las Noticias, La Nau, La Vanguardia..., uns acudits que avui tenen plena vigència. També va col·laborar en publicacions esportives com Xut!, Once, Mundo Deportivo...

EL FESTÍ DELS SIBARITES. [Des del 11 de Febrer de 2016]

Presentem una col·lecció d’obres que destaquen per la seva qualitat i tenen un preu que no depassa en cap cas els 500,- € IVA inclòs.
Entre les peces que hi podeu trobar, hi ha:

- Un cartell de JOAN MIRÓ amb els textes en japo- nés per una presentació de tres llibres a Osaka (Japó), el 1970.
- Un dibuix d’en PERICH, amb el fons verd que va fer després que un amic li demanés un “chiste” verd. L’acudit és bo, però es podria publicar en una revista per infants.
- Una caricatura feta per ELISEU MEIFREN, del que molts ignoren que aquest era un gènere que conreava habitualment.
- Una obra interessant signada encara “PORTA” i tornada a signar “ZUSH” l’any 1974.

Volem dedicar aquesta exposició a Antonio Machado que va escriure fa cent anys, al seu recull “Proverbios y cantares”, el poema LXVII, que diu:

 

Todo necio confunde valor y precio.

SERRA DE RIVERA, retrospectiva com a gravador. [Des del 29 d'Octubre de 2015]

El 17 de setembre passat, commemoràvem discretament els 14 anys de la inauguració de la galeria i els 45 de la meva dedicació professional al món de lʼart com a galerista. Per això, he volgut oferir una exposició dʼun dels artistes que vaig presentar en la meva etapa de marxant dʼArt. Em refereixo a Serra de Rivera.

Aquesta mostra, entronca de manera especial amb lʼesperit que ha anat impregnant lʼhistorial de la galeria, ja que he fet sempre una defensa del gravat de qualitat; i la producció dʼaquest artista, també en aquest apartat, resulta exemplar.

La mostra consisteix en 30 obres realitzades en diferents tècniques calcogràfiques i litogràfiques creades al llarg dels anys.
Són exemplars realitzats entre 1967 - tenia 21 anys i era ajudant dʼOller Pinell a la Facultat de Belles Arts - i 1998 any en què va abandonar aquesta especialitat per dedicar-se exclusivament a la pintura i a lʼensenyament.

Moltes de les obres que presentem foren editades pel mateix artista. Detallem la previsió i la realitat del tiratge que, sovint no coincideix. Gràcies a la meticulosa ordenació de la seva llibreta, sabem que dʼobres numerades a 50 o 60 exemplars, només seʼn varen estampar 6 o 10 còpies; a les fitxes tècniques ho fem constar.

Creiem que aquesta és una exposició bàsica per poder conèixer tota lʼevolució creativa dʼaquest artista.

EL NU EN L'ART [Des del 25 de Juny de 2015]

En la formació de l’artista plàstic fins la meitat del segle XX, una de les disciplines bàsiques era el dibuix al natural del cos humà. És un tema freqüent en la iconografia de molts artistes, dels clàssics fins als avantguardistes, tal i com ho testimonien museus d’arreu del món.

Hem aplegat més 70 obres representatives de diverses tècniques: pintura, dibuix, escultura, fotografia, joieria, gravat… i d‘artistes tan rellevants com: Martí Alsina, X. Nogués, Vila Arrufat, Clarà, Rebull, Domingo, Pidelaserra, Picasso, M. Andreu, F. Gimeno, Pruna, Casanovas, Smith, Sunyer, Torné Esquius,  Miró, Calonge…

JOSEP OBIOLS (Sarrià 1894 - Barcelona 1967) [Del 19 de Març al 12 de juny del 2015]

El Noucentisme, com bé sabeu, és el moviment cultural característic del primer terç del segle XX a Catalunya. Contraposa el seny a la rauxa que havia representat el Modernisme, i retorna a les essències de les cultures mediterrànies de Grècia i Roma. La seva influència encara perdura en els nostres dies.
En el camp de les arts plàstiques donà noms com els de Nogués, Clarà, Casanovas, Torres García, Maillol, Manolo, Aragay, Smith, Galí, Sunyer, Torné Esquius, Junceda, Lola Anglada, D’Ivori, E. C. Ricart, Labarta, Monegal, Vila Arrufat… i també JOSEP OBIOLS.
Quan es va iniciar aquest corrent l’any 1906, el nostre artista tenia 13 anys, com molt bé explica Francesc Fontbona. Això vol dir que no en va formar part des dels inicis, com Xavier Nogués, Clarà o Torres García que va ser el seu mestre; però la seva formació ja estigué immersa en l’ideari noucentista.
JOSEP OBIOLS va ser un gran pintor, gravador, muralista (Ajuntament de Barcelona, edifici de Correus, Palau Nacional de Montjuïc…), ceramista, il·lustrador, exlibrista, cartellista, dissenyador gràfic… Fou un artista en el sentit més ampli de la paraula.

JOAN BARBARÀ (Barcelona 1927-2013) [Del 13 de novembre al 30 de desembre de 2014] 

Un dels grans gravadors de tots els temps. Va col·laborar amb la majoria dels grans artistes com Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, Saura, Hartung, Chillida, Millares, Hamilton, Vasarely, Beuys, Barceló, Plensa, Bechtold, Oteiza, Mariscal, Ràfols Casamada... per citar-ne alguns dels més reconeguts.

Aquesta generosa col·laboració no li va impedir el conreu de la seva pròpia creativitat. Son prou coneguts els seus excel·lents gravats on posa el seu magisteri tècnic al servei d’una sensibilitat que ens commou.
Possiblement son menys coneguts d’altres aspectes del seu treball: la pintura i el dibuix que, com no ens cansem de repetir, és la base sense la qual seria molt difícil que les altres disciplines podessin assolir un tan alt grau de perfecció.
La nostra galeria s’enorgulleix de mostrar-ne una acurada selecció centrada només en dues de les temàtiques que va cultivar: els paisatges i les natures mortes.

NICANOR VÁZQUEZ, el gran oblidat del modernistes (a partir del 9 d'octubre de 2014)

Nascut a Barcelona el 1861 on va morir el 1930, havia anat a París cap al 1882, molt abans que ho fessin Casas i Rusiñol. Va col·laborar en diverses publicacions com: “L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Catalana”, “Pluma y Lápiz”, “El Gato Negro”, “La Campana de Gràcia”, “La Tribuna” i per l’editorial Montaner i Simón. 

A finals de 1911 o principis de 1912 va embarcar cap a l’Argentina on va restar-hi fins al 1927 que va retornar a Barcelona. La tasca creativa i docent que va realitzar en aquell país va ser altament reconeguda, però aquesta absència va ocasionar l’oblit a casa nostra. Per sort, la tasca de la seva família, de la Sala Rovira i del Dr. Francesc Fontbona han ajudat a posar en valor aquest extraordinari artista del qual avui presentem una mostra escollida d’obres.

PERSONES I D'ALTRES ANIMALS (del 29 d'abril fins al 25 de setembre de 2014 )

Les pintures rupestres com les d’Altamira o de Cogul, mostren com els nostres avantpassats compartien espai amb les bèsties que els alimentaven, els vestien i els protegien del fred. Aquest testimoni ha perviscut gràcies a l’art, en totes les cultures i es manté viu malgrat algunes prohibicions per creences religioses i per l’adveniment de l’informalisme i l’abstracció.

Presentem una tria, d’obres de destacats artistes com: Lola Anglada, Anglada Camarasa, Canals, Casas, Clavé, Domingo, Equipo Crónica, Gosé, Hockney, Manolo, Martí Alsina, Mir, Meifren, Nonell, Picasso, Pla, Sunyer, Ynglada,... que conviuen amigablement amb especialistes del còmic com: Ambròs, Benejam, Bon, Cesc, Chumy Chúmez, Coll, Ja, Junceda, Llaverias, Nit, Opisso, Perich...

PAISATGES D'ARTISTES (del 30 de gener al 12 d'abril de 2014)

Francesc Fontbona ens fa veure en el seu documentat llibre “El paisatgisme a Catalunya” (Ed. Destino1979) que la història del paisatgisme català és una cosa molt pròxima a una història de la pintura catalana moderna. Efectivament, la major part dels artistes catalans s’han vist atrets per aquesta temàtica, mentre que els grans artistes de la resta d’Espanya, amb l’excepció de Carlos de Haes (que era belga) destacaven en d’altres temàtiques com la pintura històrica.

Aquí, fins fa poc temps, es veia com una mena de “peculiaridad regional”. Fins i tot Bernardino de Pantorba va escriure el llibre “Los paisajistas catalanes”( Cía. Bibliográfica Española) l’any 1975. Aquesta visió de la terra i el mar com a protagonista de la comunicació plàstica, només va ser compartida per l’escola de Mallorca, i en menor mesura pels valencians, especialment pels que varen venir aquí.

Us oferim doncs una exposició d’un conjunt de visions molt locals, però amb la inequívoca voluntat que té sempre l’Art d’esdevenir universal. Creiem que molts dels artistes que hi podreu veure mereixen ser admirats a tot el món: Baixeras, Barceló, R. Benet, J. Berga, Bosch Roger, Domènec Carles, Gimeno, Grau Sala, Martí Alsina, Matilla, Mir, Meifrèn, Mercadé,  Nogués, O. Sacharoff, Sunyer, Torrescassana, Urgell... són alguns dels noms que han expressat el seu amor al paisatge a través de gravats, dibuixos, pintures...

LA MODA EN L'ART, l'art testimoni de la moda. (del 24 de setembre de 2013 al 16 de gener del 2014)

El fons de la Galeria, conté obres abstractes i figuratives. Entre aquestes, hi ha paisatges, natures mortes, figures masculines i femenines. D’aquestes darreres, algunes són nus, però n’hi ha moltes vestides. Això ens ha dut a proposar una reflexió sobre l’evolució de la indumentària al llarg del temps. La Moda és un tema permanent en la Història de l’Art i aquesta exposició ajudarà a comprovar-ho.

Les obres d’art que presentem, indiquen l’evolució del vestit, des del segle XVI, i amb presència majoritària d’exemples dels segles XIX i XX.

Hi ha pintures, dibuixos, gravats, escultures, joies d’artistes tan reconeguts com: Canals, Miró, Gosé, Mir, Smith, Nogués, Martí Alsina, Opisso, Nonell, que n’acompanyen d’altres que potser són menys coneguts, però que  quan veieu l’exposició, us preguntareu per què.

IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES-3: "Art per als infants" (del 18 d'abril al 20 de setembre de 2013)

Encara avui ens agrada mirar i remirar el Patufet, el TBO, les novel·les d’aventures i els llibres il·lustrats que ens porten tants bons records d’hores viscudes en la nostra infància, i evoquem amb admiració la feina que van fer aquests dibuixants històrics.

Però, més enllà de la qualitat que tots reconeixem a aquests artistes, hi ha un aspecte que m’agrada destacar especialment: els infants s’acostumen, ja de petits a gaudir d’una manifestació artística destinada directament a ells.

Aquest mèrit el tenen figures tan diverses com: Ricard Opisso, Feliu Elias “Apa”, Lola Anglada, Joan G. Junceda, Joan Llaverias, Josep Coll, Apel·les Mestres, Marino Benejam, Josep Escobar, Gaietà Cornet, Carles Bécquer, Valentí Castanys, Artur Moreno, Serra Massana, Josep Vinyals, Manuel Urda, els germans Josep M. i Lluis Mallol Suazo, Joan Vila “D’Ivori”, Miquel Cardona “Quelus”, Pere Prat, Francesc Vila “Cesc”...

Ells van posar les seves habilitats al servei de la pedagogia i de la diversió, si és que aquestes són dues activitats diferents. En tot cas, el que és segur és que són complementàries i que ajuden a que la canalla tingui un estímul positiu cap a la fantasia i cap a la lectura.

IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES-2: "La Sátira Política i Social als segles XIX i XX" (del 13 de desembre al 13 d'abril)

En aquesta ocasió us proposem un viatge en el temps; anar més lluny dels orígens del TBO i remuntar-nos a finals del segle XIX quan van aparèixer aquelles publicacions periòdiques que ironitzaven sobre temes de política general, municipal i social.

Aquestes i d’altres publicacions, varen aplegar i ho segueixen fent, uns artistes equiparables als millors de qualsevol país del nostre entorn. Els podem agrupar en tres generacions: fins al 1939 ( La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Cu-Cut, El Diluvio...); de 1940 a 1975 (La Codorniz, Hermano Lobo, El Papus...) i  des d’aquesta data fins avui.

IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES: EL TBO I ELS SEUS DIBUIXANTS (del 4 d'octubre al 5 de desembre):

Hem volgut començar aquesta sèrie recordant els artistes que viuen en el record i en la nostàlgia de molts de nosaltres: Benejam, Castanys, Coll, Escobar, Ibáñez, Méndez Álvarez, Muntañola, Nit, Opisso, Tínez, Urda...La fantasia, la imaginació i l’habilitat que van exhibir ens va ajudar a valorar el món de l’Art i de la Cultura.

El Còmic modern és consequència d’aquests creadors, i dels seus predecessors immediats, especialment els del Patufet, alguns dels quals van col·laborar també al TBO. Va aparèixer l’any 1917, i es va interrompre el 1938. Al 1941, va reprendre amb limitacions els primers anys, ja que no es permetia editar com a TBO, però es tolerava fer-ho com Album ameno de Ediciones TBO, o Album humorístico de Ediciones TBO per posar només dos exemples.

El setmanari va sobreviure fins al 1998, després de passar per diferents propietaris (Bruguera, Ediciones B). El que presentem, però, és sobretot obra dels primers períodes que corresponen a la plenitud creativa dels seus “il·lustres il·lustradors”.

DEL MÓN AL BORN i del born al món (del 15 de juny al 28 de setembre de 2012)

L’any 1910, Il·lustració Catalana va publicar un llibre sorprenent: “Roda’l món y tórna al Born - Viatge d’Olaguer Junyent”(sic) amb la curiosa ortografia prèvia a la normativa de Pompeu Fabra.

El Born és l’antic barri del Mercat Central de Barcelona, on Oleguer Junyent va iniciar un periple que el va dur a Egipte, Índia, Austràlia, Filipines, Xina, Corea, Japó i Estats Units; una volta al món que va generar el llibre, una exposició i que el títol quedés com una frase de referència.

Ens hem basat en aquesta història per presentar un conjunt d’obres que il·lustren la idea.

ART PER SOMRIURE (del 22 de març al 15 de juny de 2012)

Els bons artistes tenen la capacitat de saber remoure els nostres sentiments i les nostres emocions, hi ha moments per la denúncia, per la nostàlgia, fins i tot per la tristesa i pel dolor. Però també hi ha un espai per la tendresa, per l’humor, per la paradoxa o per la ironia. Aquest és l’espai que ocupa aquesta exposició, amb la voluntat de fer una contribució a la millora de l’estat d’ànim col·lectiu.

La selecció que hem fet, inclou obres dels darrers dos segles. Això ens permet conèixer l’evolució del concepte humor que de vegades pensem erròniament que en el passat era més suau. Hi trobareu pintura, dibuix, gravat, escultura, ceràmica. També il·lustració, còmic... i estem segurs que quan sortiu de la mostra, ho fareu amb l’ànim millorat.

ACCÉS A L'ART (del 19 de gener al 16 de març de 2012)

Ara és el millor moment per iniciar-se en el món del col·leccionisme d’art, o bé per ampliar-lo. La mostra inclou noms molt reconeguts: Josep Guinovart, Ricard Opisso, Xavier Gosé, Antonio Saura, Francesc Gimeno, Manolo Hugué, Àngel Ferrant, H. Anglada Camarasa, J. Torres-García, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Marià Fortuny, etc.

10 ANYS I UNS DIES (del 20 d'octubre de 2011 al 14 de gener de 2012)

Resum de la dècada.

La Galeria ha complert deu anys i amb aquest motiu, hem seleccionat almenys una obra de cada artista de qui s’ha fet una exposició individual, per què es sumi a la celebració de la festa.

AGULLES EN EL PALLER (del 16 de juny al 16 de setembre)

Hem trobat unes quantes agulles en el simbòlic “paller” i les hem seleccionat. Ara us les presentem en aquesta nova exposició.

Ens hem preocupat que sigui una representació àmplia, i que hi hagin obres a l’abast de tothom d’artistes, alguns poc coneguts i d’altres molt reconeguts.

JAUME PLA (Rubí 1914-Barcelona 1995) (del 14 d'abril a l'11 de juny)

Dibuixant i pintor, la seva dedicació al gravat el va consagrar com un gran mestre de les tècniques calcogràfiques, a les quals va saber atreure molts dels principals artistes del segle XX, com O. Sacharoff, Mompou, Amat, Guinovart, Ràfols, X. Valls, A. Ferrant, M. Villà... En trobareu una mostra en aquesta exposició.

Va editar amb Víctor M. d’Imbert la important col·lecció “Els Gravadors de la Rosa Vera” en la que reconeguts escriptors il·lustraven literàriament els gravats d’artistes de primera fila, canviant així el paper tradicional d’uns i altres.

CATALUNYA DES DE L'ART (del 20 de gener al 9 d'abril de 2011)

Es coneix Picasso, Miró, Dalí… però n’hi ha que, tot i ser menys populars, també són extraordinaris. Uns i altres han fet possible presentar la mostra que us proposo.

M’ha semblat interessant incidir en la visió sorprenent que dels postres paisatges i de les nostres persones i personatges ens han llegat els dibuixants, pintors, gravadors, escultors…

PER NADAL, L'ART COM A REGAL (del 25 de novembre de 2010 al 15 de gener de 2011)

Com que tots els refranys han estat inventats per algú, aquest m’agradaria molt que fes fortuna i s’establís una “Diada de l’Art” com ja existiexen les del llibre, el teatre, la música…

He procurat oferir opcions molt diverses: dibuixos, gravats, pintures… d’artistes importants.

RICARD OPISSO, ENTRE PARÍS I BARCELONA (del 23 de setembre de 2010 al 15 de gener de 2011)

Ja fa temps que guardava una col·lecció de petits pastels que Ricard Opisso (Tarragona 1880-Barcelona 1966) va realitzar a la capital de França cap al 1901. Es tracta d’unes obres de gran qualitat, realitzades “in situ” en petit format i damunt de papers aprofitats. No tenen res a veure amb aquelles recreacions que va fer l’any 33 i següents incorporant personalitats de l’art que havia conegut (o no) i que datava com si les hagués fet cap al 1900.

Paris va ser durant el segle passat la capital de l’art mediterrani. Molts artistes, com ell, s’hi van sentir atrets. L’exposició inclou a més, des d’il·lustracions a historietes, passant per les obres “picants”, gènere en el que també va destacar.

Complemento aquesta mostra amb una breu selecció d’altres artistes contemporanis seus que també van passar per la capital de França, com Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Gosé…

París fue durante el siglo pasado la capital del arte mediterráneo. Muchos artistas, como él, se sintieron atraídos. La exposición incluye además, desde ilustraciones a historietas, pasando por obras “picantes”, género en el que también destacó.

Complemento esta muestra con una breve selección de otros artistas contemporáneos suyos que también pasaron por la capital francesa, como Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Gosé…

UN BON PAPER (del 17 de juny al 18 de setembre de 2011)

Aquesta mostra confirma que per ser un gran artista, cal tenir alguna cosa a dir, i dominar la tècnica adequada per a expressar-ho. Per això, la següent exposició vol retre homenatge a dues d’aquestes arts en les quals m’he especialitzat. Tenen com a valor afegit que semblen destinades a una contemplació íntima, on sempre fan: Un bon paper, dibuixants i gravadors que fan història

JOSEP COLL, SENSE PARAULES (del 8 d'abril a l'11 de juny de 2010)

Josep Coll i Coll (Barcelona 1923 – 1984) que es va autodefinir com Un paleta que dibuixa, va col·laborar en diverses publicacions, però se’l recorda sobretot per les historietes del TBO.

Mantenia una lluita desigual amb l’editor, ja que per ell l’eslògan una imatge val més que mil paraules era la seva frase de capçalera. Els mots, els utilitzava sàviament per crear els títols de les seves historietes mudes, però se li retreia que, el seu inimitable estil, comportava un excés de brevetat en la lectura, i se’l contraposava a Marino Benejam, qui omplia les vinyetes de text. Decididament, tots dos van ser, amb Opisso i Urda les figures del setmanari.

MESTRES DEL GRAVAT EUROPEU(del 19 de novembre de 2009 al 27 de març de 2010)

La mostra inclou entre d’altres, Dürer, Van Leyden, Goltzius, Tiepolo, Ribera, Teniers, Goya, Piranesi, Hogarth, Rembrandt, Callot, Brueghel… i també els més importants de casa nostra: Fortuny, Moles, Nogués, Sunyer, Roig, Barbarà, Pla, “Els gravadors de la Rosa Vera”…

Producte afegit a la llista de desitjos