Pablo Picasso. “Pau al Vietnam”, litografia, 56 x 76 cm.
Recordo amb nostàlgia que en els anys 70 i 80 del segle passat es podien visitar els museus més famosos i les exposicions dels grans artistes sense haver de fer cues. Avui, en canvi, cal fer una reserva prèvia i comprar l’entrada, especificant el dia i l’hora.
És bo que hi hagi un interès per conèixer el nostre patrimoni artístic. M’agrada especialment quan veig criatures amb els seus mestres i progenitors de visita a museus i galeries d’art.
Els pressupostos generals de l’Estat destinen a Cultura 1.589,33 milions d’euros, dels quals 196,32 milions són per als Museus. Al MNAC i el MACBA els toca un 2,07%. Mentrestant, el mercat de l’art s’està malmetent a causa de la deixadesa de les institucions que posen al capdavant de cultura els polítics que no saben on col·locar.
Aquests dies ha tingut lloc a Madrid la reunió dels caps d’estat i de govern per prendre decisions respecte a l’OTAN. Espanya ho ha aprofitat per intentar millorar la seva malmesa imatge exhibint cultura i ho ha fet obrint dos Museus de la capital per a ells. Els titulars de la conferència han pogut visitar el Museo del Prado, on hi hem vist Boris Johnson, personatge de vasta cultura i escassa ètica, gaudint de la visita.
Les parelles han estat separades i han visitat el Museo de Arte Reina Sofía, on s’han retratat davant del Guernica, una pintura feta per al Pavelló de la República per denunciar la guerra. Una guerra que era el motiu d’aquesta magna trobada i que va concloure amb acords per augments multimilionaris en despesa d’armament.
I no he pogut estar-me de recordar que artistes com Goya (el del Prado) i Picasso (el del Reina Sofía), i molts d’altres, van morir a l’exili.
