Josep Roca-Sastre. “Composició”, pintura, 46 x 67 cm.
Fa uns dies que a l’Ateneu barcelonès es va fer un acte d’homenatge a Josep Roca-Sastre i Muncunill (Terrassa 1928 – Barcelona 1997) amb motiu del 25è aniversari la seva mort. L’acte va consistir en una taula rodona, moderada per Bernat Puigdollers, amb Mireia Freixa, Àlex Mitrani i jo mateix. La podeu veure en l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=XtNtwiC8R-0&t=10s
La personalitat de Josep Roca-Sastre em resulta especialment interessant. El vaig conèixer i tractar, encara que menys del que hauria volgut. Era un home obert, empàtic, molt culte i amb sentit de l’humor. Em va cridar molt l’atenció la senzillesa amb la que va saber sobreposar-se al fet de ser fill d’una personalitat de gran dimensió. El seu pare era al món del dret el que Pau Casals fou a la música o el Dr. Trueta a la medicina.
El pes de ser fill d’un mite més que una ajuda pot arribar a ser un hàndicap. Si et dediques a la professió del pare, la seva ombra et persegueix. Ho van patir Alfred Opisso i Ricard Urgell, molt bons artistes injustament comparats amb els seus pares respectius. D’altres, com Jean Renoir, Marià Fortuny i Madrazo o Josep Roca-Sastre van excel·lir en el cinema, la moda i l’art plàstic sense competir amb la llegenda dels seus progenitors.
En Josep es va llicenciar en dret l’any 1951, però mai no va exercir. Companys seus de carrera em deien que es passava les classes dibuixant, perquè tenia molt clara la vocació d’artista. Per això es va inscriure a l’acadèmia de Ramon Rogent on va aprendre l’ofici, dibuixant del natural de manera disciplinada. També va passar per l’acadèmia “La Grande Chaumière” de Montparnasse. Va obtenir l’any 1958 el primer premi de “La Jeune Peinture” de la Galeria Drouaut de París. De segur que hauria pogut fer una brillant carrera a la “Ville Lumière”.
Amb en René Métras havíem comentat diverses vegades el que ens agradaria fer a la seva galeria una exposició d’en Josep Roca-Sastre. Crèiem que l’espai de la Métras facilitaria que la visió de l’obra permetés seguir un itinerari, mentre que l’estructura física de la Sala Parés ofereix un visió nítida, que exclou el factor sorpresa ja que ofereix un únic impacte visual.
